Amb els contraforts de la serra Artana darrera, l'esplanada
de Sa Colònia va declinant cap a mar amb un rost suau. El pendent
de la serra que va a morir a mar, amb la badia d'Alcúdia davant,
i el teló de les muntanyes, darrera, delimiten un entorn absolutament
irrepetible.
Per assaborir aquesta trobada de la mar i la muntanya
que s'hi endinsa, no hi ha com fer una passejada
costanera que va de Sa Colònia al Caló, passant
per Ca los Camps, Es Canons i na Clara.
A mig camí, seguint la carretera que du a la
urbanització de Betlem i al Caló, podem desviar-nos a la
dreta, a l'altura de les antigues cases de possessió de Betlem,
i continuar per un caminoi que ens durà, muntanya amunt, a l'ermita
de Betlem, amb vistes impressionants sobre la badia d'Alcúdia.
Una altra passejada, en direcció oposada a l'anterior,
ens durà a visitar S'Estanyol, la platja
de Sa Canova i el Torrent de na Borges. Es tracta d'una de les
darreres grans platges verges de Mallorca, amb un sistema dunar de característiques
peculiars, recobert de pinar i garriga. Al final, es troba una zona humida
amb fauna i flora interessants.
Des d'Artà, per la carretera de Sa Duaia, que
es troba en mal estat i presenta desnivells importants (10 km aproximadament),
s'arriba a cala Estreta, punt de partida
d'un itinerari a peu per tot un seguit de cales
verges a llevant del municipi.
La vila d'Artà mereix
una visita detinguda, a més del seu litoral, del qual ja hem parlat,
i del seu paisatge interior de vall i muntanya. Hi destacam el nucli antic
del poble i monuments prehistòrics com el talaiot de ses Païsses.
Amb autocar es poden fer excursions al Port de Manacor
(Portocristo) i les seves coves des Drac; a Cala Rajada (platja de l'Agulla);
a Cala Millor i a Sa Coma, zones de turisme convencional, però
amb platges notables.
PASSEJADA COSTANERA
El paisatge hi és ben conservat i podrem visitar
diversos llocs d'interès. La ruta comença a Sa Colònia
i continua per la carretera que voreja la costa en direcció a Ca
los Camps. Passada la cala de S'Estret, que és molt ampla, i just
després del quilòmetre 1, es pot deixar la carretera i agafar
un caminet que voreja el mar. Passarem per l'arenalet dets Ermitans, la
cala des Corb Marí i arribarem a Ca los Camps. Si allà agafam
el caminoi de darrera els escars, arribarem a la zona des Canons, es Maressos
i el dolmen de s'Aigua Dolça, un dels monuments prehistòrics
més antics de Mallorca. Passat el dolmen, continuam vorejant la
costa fins arribar a la urbanització de Betlem. Tot seguit, i desviant-nos
per un caminoi a l'esquerra, arribarem a na Clara, una meravellosa platja
amagada d'aigües transparents. Cap al Caló, el camí
transcorre per davall els penya-segats de sa talaia Freda, sa Tudossa
i sa talaia Moreia, muntanya que forma el cap de Ferrutx, coronada per
una torre de foc.
ERMITA DE BETLEM
L'ermita de Betlem està situada a les terres de l'antiga
alqueria de Binialgorfa. Va ser fundada l'any 1805 per membres de les
comunitats d'ermitans de Randa i Valldemossa en una extensió de
terra donada per Jaume Morei. També va rebre l'ajuda d'altres benefactors
com el cardenal Antoni Despuig. El conjunt eremític es va completar
al llarg del segle XIX amb la construcció de cel·les, refectori,
cuina, església i d'altres dependències. Els ermitans que
actualment hi resideixen envoltats de silenci viuen de la ramaderia, l'agricultura
i dels donatius. Per darrera el conjunt d'edificis s'arriba al mirador
sobre en Coassà, d'on es contempla una vista inoblidable de la
badia d'Alcúdia i la plana de Sa Colònia i Betlem. Hi ha
una carretera estreta de gran bellesa que va d'Artà a l'ermita.
S'ESTANYOL, PLATJA DE SA CANOVA, TORRENT DE NA BORGES
Aquest riquíssim ecosistema va ser protegit amb la
declaració d'àrea natural d'especial interès. Des
de Sa Colònia es parteix en direcció a la urbanització
de S'Estanyol (2 quilòmetres), i, des d'aquí, se segueix
un caminoi que voreja la costa, per sa punta Llarga fins al torrent de
na Borges. Al llarg del recorregut es poden observar les formes pròpies
de les formacions dunars ben conservades, un bon exemple de les quals
penetra alguns quilòmetres terra endins, amb garriga i coberta
de pins i ginebrons.
CALA ESTRETA
A cala Estreta la carretera s'eixampla i s'hi pot deixar
el cotxe o l'autocar, encara que pot ser millor deixar-lo a cala Mitjana,
molt a prop i amb més lloc per aparcar. El temps del recorregut
serà aproximadament d'una hora i un quart de caminar. Es recomana
calçat esportiu o de muntanya, ja que caminarem damunt roca, i
dur aigua a bastament. Si bé l'itinerari es pot fer durant tot
l'any, a l'estiu convé evitar les hores fortes de sol. No és
una excursió recomanable per a nins petits.L'itinerari transcorre
per un caminoi estret que va vorejant la costa, el caminet des Carabiners.
Els paisatges són dels més ben conservats de l'illa, amb
tres platges verges de primera. També hi passaran gust els interessats
en la botànica, l'ornitologia i la fotografia de la natura. La
pau hi predomina, i el silenci és absolut. 
La
primera aturada és es Matzoc, la més petita de les cales
de l'itinerari. Darrera la platja, pinars ben conservats i ombres per
descansar. La segona aturada és la torre d'Albarca. Hi arribam
per una pujada breu però pronunciada, des des Matzoc. Es tracta
d'una torre de vigilància i defensa del segle XVIII que forma part
del cinturó de torres de guaita construït a tot el litoral
de l'illa per prevenir atacs corsaris. La vista sobre la costa és
magnífica. La tercera aturada és es Saulonar i na Balladora,
una zona baixa amb forta penetració de la mar, d'aspecte llunar.
Arribam a la quarta aturada, sa Font Celada, platja espectacular: una
llarga llengua d'arena que s'endinsa cap a l'interior i on es troben espècies
vegetals pròpies de zones dunars. Des de sa Font Celada s'agafa
el camí paral·lel a la costa que du a S'Arenalet. I aquí
arribam al final del recorregut: S'Arenalet d'Albarca. Entram a la finca
pública d'Albarca i es Verger, comprada pel Govern de les Illes
Balears al 1999. Crida l''tenció la casa que hi trobam, construïda
pels antics propietaris, i convertida ara en refugi. D'aquí es
veuen els penya-segats de Ferrutx, i per tornar haurem de refer l'itinerari.
ARTÀ
La costa artanenca, de 25 km de longitud, conserva en
bona part el seu estat original, preservada per la seva mateixa naturalesa
esquerpa de les urbanitzacions que han fet malbé el litoral mallorquí.
Destacam la platja i les dunes de Sa Canova, la plana costanera de Sa
Colònia de Sant Pere, els penya-segats del cap de Ferrutx, i les
cales petites i verges que van des de s'Arenalet d'Albarca fins a cala
Torta.
Al paisatge de la vall artanenca, que ocupa la part
central del municipi, encara es poden observar extensions d'alzinar. El
panorama es caracteritza per petites parcel·les tancades de paret
seca amb predomini dels conreus d'ametller, figuera i garrover. A la muntanya
domina el conreu d'olivera, ja abandonat, que aprofitava els pendents
amb marges de paret seca. La vegetació natural presenta grans extension
de garballons, càrritx i garriga amb abundància de mates,
estepes, ullastres, arbocers, ciprells i clapes de pinar. Les
cases de les antigues possessions completen el paisatge de mitja muntanya.
El poble d'Artà és dominat pel recinte de Sant Salvador
i la magnífica església parroquial, gòtica. Destacam
el nucli antic i les residències i casals dels antics senyors de
la vila, propietaris de les possessions del terme. Tot i l'afluència
massiva de ciutadans alemanys que hi han comprat terres i cases i han
generat un estil de vida propi i un tant artificiós, Artà
continua sent un nucli hospitalari, vital i de vida tranquil·la.
